Entrevista a David Yabo

Aquesta setmana, com a notícia a la nostra web, tenim amb nosaltres a David Yabo (Bilbao, 1984), que ha protagonitzat el triple salt mortal de canviar la tranquil·litat de Madrid per una vida al límit a 20 quilòmetres al sud de Tel Aviv, pendent a cada instant de les sirenes que anuncien els míssils de Hamàs per refugiar-se en un búnquer.

Quan busco David Yabo a google, em trobo amb projectes de diplomàcia pública en congressos i xarxes socials, entrevistes en mitjans de comunicació de parla hispana i articles publicats en diferents mitjans de comunicació entre d'altres coses. Qui és David Yabo?

David Yabo no sap tan sols qui és ell. No he tingut temps suficient per pensar en això. Podria definir-me com Freelance, un noi per a tot i que s'apunta a tot, menys per ballar.

Però potser la millor definició seria la de jueu conservador i israelià liberal. Dedicat en cos i ànima a la defensa d'Israel contra els que ens difamen i qüestionen la nostra existència. casat i amb dos gats que advoca per una solució de dos Estats i evitar la desaparició de l'únic estat jueu. Amb ganes de fer més i saber encara més. Crec que ja.

Explica els motius de la teva Aliya a Israel.

La aliá, tal com ho estipula la llei del retorn, és un dret de tot jueu. jo afegiria a més que és una necessitat per a l'ànima. Un miracle en els nostres dies pel que cada matí al despertar-nos hauríem de de cridar shehejeyanu. No es tracta simplement d'una política de immigració, o de guanyar de forma consecutiva una altra batalla més a la guerra demogràfica, o de canviar d'aires. Tot i que mai s'hagi plantejat fer aliá, el fet que tinguem aquest dret vol dir que encara mantenim la sobirania en la nostra pàtria ancestral.

Cadascú fa aliá per molt diverses raons; persecució, problemes econòmics, judeofòbia, aventura, amor ... jo ho vaig fer sota un esperit sionista i de no estar casat hagués anat gustós a viure a un Kibutz. Molts encara creuen que vaig fer aliá per amor perquè va coincidir el mateix mes que em vaig casar amb el meu marit - el néixer a Israel -, però no. Precisament per estimar-lo més a ell que a mi mateix és el motiu pel qual avui vivim en la diàspora, encara que el terme que sola emprar sigui el d'acord amb el meu sentir; exili.

Què és per a tu Israel?

Quan parlem d'Israel pensem en un país de l'Orient Mitjà, envoltat d'enemics, sorra, desert, Jerusalem, Tel Aviv, platges, míssils, conflicte o religió. Però poques vegades quan es parla d'Israel es pensa en inconformisme i resistència. A la tossuderia d'un poble que es resisteix a desaparèixer i decideix anar contra corrent, contrariant a més d'un centenar de països.

Quan penso què és per a mi Israel i la seva població, el seu passat, present el seu futur penso en un poble rebel al jou. Sense aquest concepte Israel avui no existiria.

Veig que el que fas és difondre tot el que pots, la realitat d'Israel, explicant totes les coses bones (turisme, projectes ...), i desmentint molts estereotips. Explica'ns una mica el perquè d'aquesta iniciativa.

Com jueu m'és impossible no reaccionar davant de qualsevol difamació contra l'Estat jueu. es pot criticar Israel i s'ha de criticar Israel, però en el moment en què algú qüestiona seva existència han de saltar totes les nostres alarmes i estudiar a l'esmentat individu. El més probable és que no sàpiga de què està parlant, com sol passar en la majoria dels casos, i en aquest aspecte se li pot fer entrar en raó explicant-li que el seu argument no té sentit, o que està basat en un prejudici i no en una realitat. Quan això passa en molts casos es pot mantenir un debat amb ells i intercanviar opinions. La nostra comesa no és convèncer sinó explicar-los en què s'equivoquen.

Què és Hasbarà?

Hasbarà ve del verb hebreu lehasbir, explicar. Qui fa Hasbarà està explicant o esclarint les polítiques de l'Estat d'Israel des d'un punt de vista apolític i sempre, el més important i pilar fonamental de la Hasbarà, mitjançant proves i dades. No es pot explicar tal o qual cosa a través d'eslògans i frases boniques, o fins i tot mitjançant una simple fotografia, sinó a través de gràfics, dades, proves i contrastar una i altra vegada aquesta informació. També molt important és acudir a fonts oficials abans de donar per certa alguna mena de informació. La Hasbarà requereix també d'autocrítica i acceptar la idea que l'Estat de Israel no és perfecte, que com qualsevol país té errors. Acceptar aquests errors i explicar la raó d'aquests errors. Com explicava anteriorment, Hasbarà no és convèncer ningú, sinó explicar i aclarir una dada errònia contra Israel.

Algun projecte a curt o llarg termini?

Projectes molts, moltíssims, finançament poca. Molt poca. Si bé els que ens dediquem a la Hasbarà ho fem de manera altruista, sent aquest un dels pilars fonamentals d'aquest assumpte, a l'hora de voler realitzar projectes més considerables es fa necessària certa finançament. Per posar un exemple, voler organitzar una conferència amb israelians no jueus com per exemple, àrab-cristians i àrab-musulmans, drusos, bahaíes, circassians, beduïns, etc. perquè expliquin el seu dia a dia com a població minoritària a l'Estat jueu i dissipar prejudicis de grups de tall antisemita com el BDS, que acusen Israel de ser un estat de apartheid. Aquest tipus d'empresa comporta elevats costos, com viatges, hotels, dietes i tot el plantejament que suposa.

No obstant això existeixen altres projectes, i a molt baix cost però que es fa necessària la participació de tots. Com a poble rebel al jou que som, però sobretot com a poble unit que seguim sent malgrat tot, ara més que mai hem d'acceptar que 'tot jueu és responsable un de l'altre '(Sanedrí 27:72)