Parashat Emor

Leviticus 21-24

A la primera frase d'aquesta paraixà es repeteixen diferents formes del verb “dir” (alef, bet, resh) tres vegades: Déu diu a Moshe que digui als fills d'Aaron, i els digui. Certament, sabem que si obrim la Torà a l'atzar és probable que ens trobem amb una frase que comenci amb alguna cosa així com “I va dir Déu a Moshe…”, ja que són moltes les vegades que Déu parla i Moshé transmet al poble d'Israel . Però en aquesta ocasió sembla fins i tot excessiu l'ús del verb dir, encara que els comentaristes ho atribueixen a la necessitat que es transmeti el missatge no només als sacerdots, sinó als seus fills, és a dir, que s'asseguri la transmissió.

Per contra, rarament llegim una cosa així com “I el poble va escoltar atentament.” No solem llegir-ho perquè ja solem fer-ho, o almenys, se'ns ensenya que així hauria de ser “en aixecar-nos i en ficar-nos al llit” com resa el primer paràgraf que compon el Shemà és a dir, “escolta”. Déu ens diu moltes coses a la Torà a través de Moixé, però som nosaltres mateixos els que ens recordem que cal parar atenció en recitar el Xemà, en dir “escolta, Israel”. No hi ha transmissió que valgui si no escoltem, si no parem atenció, per més que el verb dir es repeteixi fins a tres vegades, i encara que sigui Moshé qui ho digui. És decisió nostra prendre's un temps, parar atenció, respirar fondo i recordar-nos a nosaltres mateixos “Shema, Israel…”, i només tu pots entendre què escoltes.