Parashat Bo

Exodus 10:1-13:16

וַיֹּאמֶר יְהֹוָה אֶל־מֹשֶׁה בֹּא אֶל־פַּרְעֹה כִּי־אֲנִי הִכְבַּדְתִּי אֶת־לִבּוֹ וְאֶת־לֵב עֲבָדָיו לְמַעַן שִׁתִי אֹתֹתַי אֵלֶּה בְּקִרְבּוֹ׃

“Llavors D-s va dir a Moshé: 'Vés al Faraó. Perquè he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, per poder desplegar entre ells Els meus senyals (...)'”

La nit anterior a sortir a la llibertat d'Egipte, els israelites estaven cridats a marcar les portes de casa amb sang de xai. Ens diuen les nostres fonts, i els nostres savis, que marcar les nostres portes era perquè D-s reconegués les nostres portes.

Tot i això, altres interpretacions plantegen que -en realitat- marcar les nostres portes era perquè els nostres ancestres poguessin reconèixer-se a ells mateixos. Perquè poguessin veure els seus essències ennuvolades. Per connectar novament amb l'ésser lliure que sempre van ser i que, al clarejar següent, tornarien a ser.

L'esclavatge ens obligava a una passivitat eterna, que ennuvolava la immenent possibilitat de una llibertat inspiradora i creadora.

Només quan vam ser capaços de treure fora aquesta llum, aquesta llibertat interna, i tot allò que teníem a dins; vam poder ser lliures.

Potser aquest enduriment del cor del Faraó va ser el gallet que ens va permetre retrobar-nos amb la nostra veritable identitat, amb la nostra essència més pura, amb l'esperit creador i alliberador que sempre ens va caracteritzar.

Hi ha algun moment en la vostra vida en què hàgiu sentit que D-s va endurir el cor de algú contra vosaltres mateixos? Alguna vegada heu sentit que D-s va portar plagues sobre vosaltres, la vostra família o fins i tot sobre el poble jueu? I, finalment, Com creieu que allò va ajudar a haver sentit que us alliberaven de l'esclavatge?

La invitació és donar al món tot allò que som, amb força, amor, passió i creativitat. La invitació, és a prendre els enduriments del cor com a motivadors per marcar les portes de la nostra ànima i, només així, reconèixer-nos.