Lluitar contra tot tipus de racisme o exclusió
En setembre procedeixen dos grans festes jueves. La primera és el Roix Ha-xanà i la seguna el Yom Kipur. Moriah Ferrús, directora de religió i culte de la nostra comunitat, ens explica més sobre aquestes celebracions
Què significa i com celebreu el nou any?
Roix Ha-Xanà significa literalment Cap d’Any. És un festa que comença el primer dia del mes de Tixré, mes que acostuma a caure a mitjans de setembre o principis d’octubre. Els mesos en el calendari jueu comencen quan podem veure al cel la lluna que comença a créixer. Enguany, celebrarem Roix ha-Xanà el dia 20 de setembre quan caigui la nit, i ho celebrarem dos dies, tot el dia 21 i tot el dia 22. Segons la tradició, a Roix ha-Xanà celebrem la creació de l’home i la dona el sisè dia de la creació. Reconeixem així Déu com a creador de tot el creat. Comencem l’any desitjant-nos “Xanà tovà umetukà” que ho podríem traduir com “que tinguis un nou any bo i dolç”, i s’acostuma a menjar poma sucada amb mel. També a Roix Ha-Xanà es toca el xofar, que és una espècie d’instrument litúrgic molt ancestral fabricat amb banya animal. De fet, un dels preceptes de Cap d’Any és escoltar el so del xofar.
Deu dies més tard, celebreu el Yom Kippur. Com hem d’entendre l’expiació al segle XXI?
És una pregunta certament interessant: com adaptar la tradició als nous temps i com entendre-la sense deixar de banda l’essència. Ens expliquen els nostres savis de venerable memòria que ha dos tipus de faltes i ofenses a rectificar: les comeses entre un mateix i Déu, i les comeses entre un mateix i els seus semblants. Les comeses cap a Déu poden quedar perdonades el dia del Perdó. Les comeses amb els semblants, no són perdonades a Kippur, a no ser que existeixi un penediment real i hi hagi una reconciliació entre les parts afectades. És un bon moment, doncs, per passar comptes de tot el que s’ha esdevingut en el darrer any, des del Kippur de l’any passat fins el Kippur d’enguany, intentar ser conscients dels nostres actes i de com aquests afecten les altres persones i el nostre entorn. Aquesta reconciliació amb Déu i amb els altres, determinarà la sort que correrem en l’any que tot just comença.
Hi ha diferències en la celebració d’aquestes festes en les comunitats jueves que hi ha a Catalunya?
Certament hi ha diferències, fruit de la diversitat que tant enriqueix les nostres comunitats. En el món jueu hi ha dos grans ritus, el sefardita i l’asquenazita. Això ja de per si és una gran diferencia. Només per posar un exemple, els jueus sefardites acostumem a recitar les selikhot, unes composicions litúrgiques pròpies d’aquestes festes per implorar misericòrdia divina i perdó, quaranta dies abans de Kippur. En canvi, el món asquenazita comença a recitar-les uns dies abans de la gran festa. D’altra banda, cada comunitat té els seus costums especials i les seves particularitats. El que és cert per la litúrgia, també és cert pels tipus de menjars, per les cançons que es cantaran i per la manera de celebrar la festa. Però tot això és mostra de diversitat innata del poble jueu.
Què caracteritza la Comunitat ATID dintre del judaisme català?
Podríem definir Atid com una comunitat respectuosa amb la diversitat, en tots els sentits. La nostra societat està canviant a passos accelerats i crec que les comunitats hem d’estar a l’alçada d’aquests canvis i, també, hem d’estar en permanent canvi per poder fluir amb els temps que vivim. Des del meu punt de vista, i veient i analitzant la realitat jueva a països amb més població jueva que a Catalunya, crec que els reptes centrals per al futur són, entre d’altres, l’acceptació de la dona en la vida pública i litúrgica de les sinagogues al màxim possible, la inclusió de col·lectius tradicionalment exclosos, com el col·lectiu jueu homosexual masculí, i la gestió de la diversitat familiar jueva. Les nostres sinagogues han de ser llocs d’acollida i llocs on, amb la llei jueva a la mà, donem solucions als problemes de la gent. No sempre és fàcil, certament, però a Atid tenim ben present quins són els reptes de futur i intentem afrontar-los de la millor manera possible.
Atid es defineix com una comunitat tradicional i igualitària. Què representa això per a les dones?
Cert, ens agrada definir-nos com una comunitat tant tradicional com igualitària, una comunitat que, per una banda està fermament arrelada a la nostra heretada tradició mil·lenària i, per altra banda, amb una ferma convicció d’adaptació a la vida moderna. Durant segles, i en la majoria de civilitzacions, cultures i també religions, la dona ha estat apartada sistemàticament de la vida pública. En el darrer segle, la dona ha anat incorporant-se en aquests espais públics que abans eren només territori masculí. El judaisme no ha quedat pas al marge d’aquesta emancipació. Avui dia podem veure dones presidentes de comunitats jueves, i ningú no posa pas el crit al cel. També podem veure directores comunitàries que són dones, i sembla també el més normal del món. Ara… quan qui dirigeix la vida religiosa i els serveis litúrgics d’una comunitat és una dona, aquí ja comencen a saltar les alarmes. Arribat aquest punt, comencem a emparar-nos en la llei jueva, a parapetar-nos en la tradició i buscar mil i una explicacions per fer fora la dona de l’espai públic sinagogal. I el contrari, precisament, és el que hauria de ser cert: emparar-nos en la llei jueva i parapetar-nos en la tradició jueva per tal d’aconseguir la inclusió de la dona en el màxim d’espais possibles en les nostres sinagogues.
Quina és la vostra implicació amb la comunitat? Quina responsabilitat hi desenvolupeu?
En aquests moments sóc la directora d’Educació i de Culte d’Atid. Això es tradueix en fer-me càrrec de la vida litúrgica, religiosa i educativa de la comunitat. Pel que fa a la litúrgia, és un tema que realment m’apassiona. Tant és així, que fa anys que sóc membre de la EAJL, l'European Academy for Jewish Liturgy amb seu a Londres, centre de referència per als cantors litúrgics jueus. Com a hazan, oficio els serveis religiosos de Xabat, de les festes principals i també de les Altes Festes, com ara Roix Ha-Xanà o Kippur. A nivell religiós, em faig càrrec de tot allò que tingui a veure amb el cicle de vida jueu. La nostra Comunitat Atid és molt viva: cada any tenim multitud d’esdeveniments com naixements, Bat o Bar Mitsvà, noces i també, desafortunadament, alguna defunció. També acompanyo aquelles persones que es volen convertir al judaisme. Atid ofereix tot tipus de classes i cursos durant la setmana, com hebreu modern, hebreu litúrgic, classes de Talmud, classes de llei jueva, el curs de conversió, classes de Torà setmanals. Les nostres activitats setmanals són obertes a un públic tant jueu com no jueu.
Quins són els principals reptes del judaisme a Catalunya? Teniu projectes a llarg termini?
Crec que, després dels actes terroristes viscuts a Barcelona i a Cambrils en aquest mes d’agost, com a comunitat religiosa minoritària a Catalunya, hem de treballar per lluitar contra qualsevol tipus de racisme o exclusió a Catalunya. Hem de fer tot el possibles per tal d’eradicar de la nostra societat la islamofòbia, la gitanofòbia o la judeofòbia, en qualsevol de les seves varietats modernes. Ho hem de fer, i ho hem de fer plegats. Hem de perdre la por a l’altre, hem de crear espais d’intercanvi i de convivència, per nosaltres i per les generacions futures. Catalunya sempre ha estat una terra d’acollida, i hem de fer tot el possible perquè continuï així. En aquest sentit, vull lloar públicament la feina que feu des d’Afers Religiosos. Compteu sempre amb Atid pel que calgui.
Xalom i Xanà Tovà uMetukà 5778 a tothom!
